21 de des. 2011

RITUAL NARINAN



Quan vaig desitjar viure a un vaixell era petit i ja li tenia el nom trobat, 'Narinan'. Significa viure sense pressa i aprofitant el present perquè és el millor moment de tots. Al cap d’uns anys,  vaig tenir el meu primer vaixell i li vaig dir 'tronet'. Vam ser feliços, però per contradiccions de la vida no vaig saber conservar el concepte inicial. Darrerament el present s’imposa un altre cop, m'importa més que res i tinc el segon dels meus vaixells a les mans, esperant un nou nom.

Alguns mariners pensen que canviar el nom a una barca crida la mala sort, però hi ha diferents formes d'esquivar aquest mal auguri. Fa uns mesos un llop de mar em va convèncer explicant-me'n una que jo no coneixia.  Es tracta de: primer marcar una placa de ferro amb el nom actual del vaixell. Segon, sortir a mar obert i desar-la al fons del mar.  Tercer, tornar al moll sense entretenir-se a fer res de camí.  I Quart, un cop a terra, desfer-se del nom antic i aferrar-hi el nou. Amb aquest ritual el nom antic restarà al mar per sempre i el vaixell no estarà trist ni enfadat perquè mai perdrà el seu nom d'abans.

Tot nom demana un padrí, el del meu vaixell és l'Ainara. Aquest diumenge vam trobar-nos al moll. Li hem dit 'Narinan', perquè vull aprendre a flotar per la vida d'una forma més fàcil, sense fer massa plans. El passat és història, el futur és un misteri i aquest moment és un regal. Potser per això en diem 'present'.  Aquest nom serà un recordatori.





Some sailors say that bad luck will come to your boat if her name is changed. But a few months ago a sea wolf told me how to avoid that. First of all you need to engrave the current name in a heavy iron plate. After that you’ll sail her to open seas and leave that plate rest in the bottom of the sea. Go back to land directly, no buzzing around. Remove the old name and  stick the new one on. This ritual will avoid her anger and sadness because in fact she’ll never loose her old name.

Each name asks for godparents. Ainara is my boat one. Last sunday we met at the docks. We called her Narinan, wich in my mother thong is a kind of attitude. Live our ‘now’ with passion but quietly. Don’t worry too much about future and smile. I wish the boat’s name will work as a reminder.











.







4 de des. 2011

MERCI LOFT BOAT !


One of the most pleasant things about living at the docks is meeting nice peole passing through them. A few months ago Jean Pierre et Charlotte moored their bloddy great boat in front of Narinan. We where neighbours for one week

He was wearing a pair of sneakers  I designed.  He was so upset because he couldn't find them in the shops anymore. Some weeks later I sent him two pairs I found in a Camper stock store. 

Then they sent this charming parcel. There was a very special dustpan inside. Jean Pierre designed it a few years ago. It's a very useful object on board, but they are normally quite ugly. Jean Pierre one is very pretty, and so 90's!!!

What a great answer guys, I thank you so much !!!







12 d’oct. 2011

LA MÉS PURA · THE PUREST




Fa uns dies que part de la tripulació del Narinan conduíem per França cap al port de la Rochelle. Anàvem a acomiadar als navegants de la 'Charente-Maritime Bahia Transat 6.5'  d'enguany. Surt cada dos anys des del 1977, també en diem la 'mini-transat'. Es va convertir en una regata mítica des de la primera edició, una prova reina del mar que conserva l'esperit de simplicitat, modèstia, respecte i solidaritat de les regates oceàniques en solitari d'aquells temps.

Es tracta d'un home, un vaixell minúscul, l'oceà i res més. No hi ha possibilitat de comunicar-se amb la resta de participants ni amb terra. És la més solitària de les solitàries. Un mes i mig concentrat en la velocitat, vent i veles, l'esforç, la son,la fam, la fatiga, la por. Valents i valentes damunt closques de nou amb un pla vèlic desproporcionat, capaços d'agafar velocitats de més de vint nusos. Es com cavalcar un cavall salvatge sense sella.

La regata més bonica de totes les que es fan. Ho diuen els navegants que l'han feta i que havent-ne fetes d'altres es queden amb 'la mini' quan els demanes quina escollirien.

El primer cop que vaig sentir-ne parlar era un adolescent. Em van explicar que hi havia una regata per navegants solitaris que creuava l'oceà Atlàntic en condicions molt extremes. En vaixells de 6.5 metres d'eslora màxima, sense comunicacions i en aquell moment, encara amb navegació astronòmica. Em va quedar ben gravat. 

També recordo el primer 'mini' que vaig veure. Jo feia feina amb l'equip de vela adaptada a Sitges,i una tarda van arribar els vaixells que acabaven la 'Mare Nostrum', que és la nostra regata reina de solitaris i 'a dos'. En Bubi Sansó duia un Furia 44 i en Jordi Calafat un 'Coco'. Em vaig enamorar d'aquell petit vaixell. Des de llavors els 'mini' han estat sempre en un lloc privilegiat del meu imaginari. 

Va ser molt emocionant. Al moll vam ser espectadors de luxe de la il·lusió  que hi ha al voltant de  cadascun dels projectes dels vuitanta vaixells que hi parteixen. Després al mar, amb tanta gent que van sortir a encoratjar-los durant les seves primeres milles... va ser preciós, val la pena anar-hi.

Aquest any hi havia dos navegants catalans. Tanta sort i bona proa !! 




A few days ago we were driving to France with Narinan’s crew, to La Rochelle’s harbour. We wanted to say goodbye to the 'Charente-Maritime Bahia Transat 6.5' sailors. This race leaves every two years since 1977. We also call it the ‘mini transat’. It is a mith between all races, a great sea challenge wich still keeps the original simplicity, modesty, humility and solidarity spirit and values.

All it’s about a man, a tiny boat, the ocean and anything else. There isn’t any chance to comunicate with anybody. It’s the lonelynest between all the singlehanded races. A month and a half concentrated in speed, wind, sails, sleep, hanger, fear. Brave, coraugeous boys and girls on their nut shells with an out of proportioned sail plan, ready to take over more than twenty knots of speed. It’s like riding a wild horse.

The most beautiful between all the races. That’s what sailors who did it say, when you ask them wich one would they chose between all the big ones.

I was a teenager when I first listened about it. Somebody told me there was this singlehanded race wich crosses the Athlantic Ocean in quite extreem conditions. Since then I always followed it.

It was very exciting. At the docks we could feel the hope and excitment of each boat. Later at sea, with all that boatsacompanying and ecouraging them during their first miles..., it was wonderful....

This time two catalan sailors are taking part of it.  We wish nice winds for them !















29 de set. 2011

LLIBRES DEL NARI · 'PARAULES AL VOLTANT DE MÓN'


Som a la carretera. Anem a acomiadar els vaixells que demà sortiran de La Rochelle per fer la 'mini-transat', 'Le plus belle course du monde'. Fer quilòmetres et permet recordar coses i persones, reflexionar. És inevitable haver pensat en els navegants  que conec que l'han fet, en Jaume, l'Anna, l'Albert. Fa poc vaig acabar el darrer llibre de l'Albert Bargués. No és el que parla de la 'mini', en aquest nou llibre escriu sobre les seves vivències durant la Barcelona World Race. És un home generós que ha volgut compartir amb nosaltres les doctrines que suaument o a clatellades, imposa fer vida navegant. 

'Paraules al voltant de món' són un llibre i un documental amb alguns pensaments que si aconseguíssim recordar a terra, viuríem més tranquils. Amb n'Albert compartim alguns racons del mirall on ens mirem cada matí. Hi ha persones que trobem a les regles del mar un entrenament o respostes als camins de terra, que són més estranys, complexes i confusos que a la Natura. La força infinita dels oceans dóna la petitesa amb què fer front a tantes situacions de cada dia. De la vida austera i senzilla a l'aigua l'Albert en treu un munt de reflexions  i metàfores que després poden aplicar-se a terra. Aconseguir-ho ens faria autèntics budes. El problema és que després a ciutat hi ha massa camins per on evadir-se. Entre  mar i terra, el primer no perdona si no fas els deures, en canvi a terra pots no fer-los i ni adonar-te'n. Castigats sense navegar si no fem els deures de terra.



Pels que llegiu millor en castellà... també està traduït :)

Si voleu fer un tomb pel seu lloc web o veure un trailer del documental, feu clic aquí i aquí.










4 de set. 2011

NAVEGAR SOL · SINGLE HANDED SAILING

Des que el Narinan navega que tenia la mosca darrera la orella. Volia saber quina sensació tindria al tornar a navegar sol. Al meu vaixell anterior és com navegava gairebé sempre. Recordava que em donava tant de plaer com compartir aquelles milles amb alguns de vosaltres. Navegava moltíssim i la meitat de les vegades ho decidia un instant abans de partir. Era normal doncs, que al moll no hi hagués ningú amb el seu farcell. Me'n anava sol, bé fos per lliscar una estona o a un viatge de dies. Vaig tenir aventures precioses. Ara però, em feia mandra perquè s'ha de tenir tot molt per mà i fa anys que no navegava en creuer. A més a més el Narinan comença a ser molt gros per dur-lo només amb dues mans.

Ahir dissabte em vaig llevar aviat, vaig endressar tot i cap a l'aigua! Vam tenir un dia boníssim. Havia de fer tempestes tota l'estona però s'intuïa que la previsió s'endarreria una mica. Només vem sortir dos vaixells, el 'Baldufa' i nosaltres, ell també anava sol. Com sempre passa amb les mandres, aquesta era del tot injustificada. No vaig haver de fer res que no hagués fet durant anys i els sentiment va ser tant gustós com llavors.

Marinar un vaixell sol és molt especial. A mi em passa que em fixo tant més en tot. En part perquè si res t'agafa d'imprevist, l'existència es torna més difícil que amb tripulació. Aquesta atenció et fa ser molt més a prop dels elements, bellíssims que hi ha al voltant. Et tornes en el protagonista d'una humil i petita proesa dins un escenari infinit i sense platea, on només dofins, xatracs i gavines venen a veure el que tens per dir. Es canta i balla molt, es parla amb un mateix i es crida al món sencer.

Clicar aquí per la banda sonora del post, gràcies pel comentari Toni, haha! ;))



I was thinking about it sonce Narinan sails, checking the feelings about sailong alone again. I use to do it a lot in my old boat and I rembered how pleasant it was. I use to sail a lot and most of the times I decided to do it just some minutes before leaving the docks. It was normal then that nobody with a bagpack was standing there. Then I sailed alone, doesn't matter if it was for during morning or for a some days pasage. I had beautiful adventures. But these days I felt very lazy about it. To do it you need to have everything very well trained, also my new boat starts to be huge to be single handed.


Yesterday I woke up early and after checking everything we left the docks! The boat and I had a very nice day. I've been quite silly all these time, because I used to know how to do it since many years ago, and the feelings were so nice that before.


To sail single handed it's a quite special thing. It happens to me that I pay much more attention to everything than normally. In part is because if something happens live turns more difficult than sailing with crew. This increase of attention makes brings you closer to all those beautiful elements around. You become the main carachter in this infinite stage without any audience but dolphins and seaguls. It's normal to dance and to sing a lot, also to shout to the entirely world. 

Click here for the post sound track





29 d’ag. 2011

LES REGATES · SAILING RACES



La primera nit que vaig navegar a vela era un adolescent. M'hi vaig enrolar de casualitat. Era una regata que durava un parell de dies, anava i tornava de Barcelona a Mallorca. L'encís en que vaig caure va ser tan gran que de sobte vaig deixar totes les regates curtes, les que passen durant una estona i després tots a dormir a un llit que no es gronxa. Vaig marxar a navegar llarg, als oceans, tant com vaig poder. Quan més gros és un mar més nits calia navegar per passar a l'altre riba. Si feia regates eren d'alçada, que vol dir que les distàncies són prou llargues com perquè hi hagi nits entre mitg. 
Ademés, de petit en vaig fer tantes de regates, que en veure que es podía navegar intensament sense pensar en la tàctica o en la bronca que em clavarien si anava malament, m'hi vaig enganxar. Havia estat un nen de l'Òptimist. Passes tots els caps de setmana de la infància -menys el de Nadal- damunt el vaixell. Si no era una regata de veritat era una d'entrenament. Així durant anys. Es podria dir que vaig aprendre a regateijar abans que a navegar. Era un dels normalets eh..., pensava més en el que passava a casa o a escola, que en el que feien els regatistes o la meteo al meu voltant. 
Fa un parell d'anys vaig tenir un presentiment, vaig comprar el meu primer patí. Vivía a Bèlgica i allà també hi ha flota. Al principi no hi vaig navegar. Els primers dies van servir per posar la maniobra al meu gust i arreglar quatre copets. Posar el peus a la sorra, manipular aquells cabs tan prims, l'olor de la massilla de polièster, la pasteta que fa el paper de vidre d'aigua. Tot em va transportar a aquells anys. El vaixell va quedar per anar a l'aigua. Vaig tornar a les regates de triàngle convençut que eren una excusa per estar de nou pel mar. Era cert, però de cop vaig entendre tot el que els entrenadors s'havíen fartat dir-me i mai aig arribar a comprendre.
El 'patí a vela' o 'patí català' és un artefacte molt antic. Normalment relacionem els disenys ancians amb maneres de navegar tranquiles, lentes, força aborrides en comparació a les màquines a vela que avui hi ha al mar. Aquesta teoria és certa, però no se sosté quan parlem del patí perquè es tracta d'un vaixell nerviós, molt difícil de controlar perquè no té timó, i rapidíssim. Es barreja el caliu de la fusta amb una manera de navegar bastant extrema. Diem que són els 'stradivarius' de la vela. Només hi ha un senyor que els fa, cada patí està fet per aquest únic mestre. Cada encàrrec té el nom d'un patinaire, per a quí el mestre d'aixa moldeijarà i escull cada una de les peces. 

El Sr. Usobiaga, el patinaire que va vendre'm el meu primer patí tenia vuitanta anys. Havia navegat més de quaranta temporades de regates i va advertir-me que anès amb compte perquè el patí creava una adicció 'más fuerte que la cocaina', textualment. Jo reia fins que vaig adonar-me que no feia una broma, que m'explicava les conseqüencies de l'adicció molt seriosament, també els trucs per a poder viure amb ella. Va insistir en cedir-me una maça que guardava dins la funda de la vela, 'por si tienes que discutir algo de la regata en la playa con alguno de los patinaires conflictivos', va dir! Aquí no tenía raó, avui els patinaires arreglen les bronques que hi ha a cada regata d'una forma més racional. Si és certa la dimensió de l'adicció, que en tant que saníssima és profunda i fortíssima. 

Els regatistes en saben tant, que per guanyar has de perdre el món de vista. No hi possibilitats d'estar davant si no et fiques dins aquell trocet de mar, si no endevines els corrents, els petits matisos del vent. No llisques millor que un altre si aquell dia no coordines el teu cos amb el vaixell de manera execl·lent, més que la resta de companys. Llavors l'adicció no és a la competició o a la victòria per sí mateixa, sino a les sensacions que un experimenta si arriba a ajuntar-se amb el vent i l'aigua el suficient com per fer-ho millor que els altres. Per aconseguir-ho la relació amb el mar ha de ser tant íntima que és gairebé pornogràfica. Aleshores estàs perdut per tota la vida.







The first night I spent sailing I still was a teenager. I happened to pass by there and I jumped into a boat that was sailing in a couple of days race, from Barcelona to the Balearic Islands. I was so deeply bewiched by sailing under the moon that I quited all the ordinary races, that ones wich last a few hours and afterwords everybody goes to sleep to a be that doesn't rock you. Then I left land for a few years and went sailing for long periods as much as I could. The more nights sailing the better. Since then If I raced, it was only on long races, with some nights between the start and the finishing line. Also because I did many races since when I was a kid, that when I experimented sailing without caring about the tactics or the scolding because I was not doing it right... I got completly attached. 

A couple of years ago I had a feeling and I bought my first 'patín'. I was living in Belgium. There is a fleet there, so that was not a problem. I didn't sail at the beggining, the first days I worked to leave all the ropes and bits as I like. Since I first stept the beach sand, since I started to manipulate those thin strings, smelling poliester filler, water sand paper. .. everything sent me to my childhood. I went back to day races quite sure that it was just an excuse to go back to sailing. It is true, but suddenly I understood what all my old trainers told to do during many years.

The 'patín' is a very old dingy. Normaly we think that old design boats are too quiet, slow, boring... Patín is not like that. It is a very nervouse boat, hard to steer and super fast. Then you have a cool mix. The warmth of wooden boats and a extreme sailing feeling. We use to talk about it as the sailing 'stradivarius'. There is only one boatbuilder manufacturing them. Every order comes under a sailors name and the manufacturer chosses all the nits thinkining about him.

Mr. Usobiaga was the last owner of my first patín. He is eighty years old. He raced for more that forty seasons and he warned me about being carefull because that was a very addictive activity. He said 'it si more addictive than cocaine'. I laught while I thought he was joking, but I realized he was serious while he was telling me about the consequences and some trikc to hold that addiction in public. 

Sailing racers are so skilled that you need leave this world for a while if you would like to have a chance to beat them. There is no way to win them if my friend, you are not water. The addiction is not to competition or to winnig. The addiction is to the sea experience you feel if you do enough to beat them. The necessary sea relationship for that to happen is so intimate, it's almost sea pornography.... Then you are lost forever.




















17 d’ag. 2011

SILENCI · REASONS TO BE QUIET



Va dir-ho el taxista que em duia de Fornells a Ciutadella, "què 'polit' tenir aquests amics". Els amics es feien petits perquè ens allunyàvem. Em va venir una sanglotada, de tristesa i d'alegria. Al Nari li mànquen uns quants estalvis per a poder despatxar-lo legalment per anar fins les Balears. Ha estat l'excusa ideal per a navegar amb amics i vaixells estimats. A Fornells baixava del primer dels tres velers de les vacances. Gràcies, Lluís 'Bonic' i tota la tripu, Xavi 'Nela', Guille 'Naga'... Milions de gràcies !

Fa un parell de dies que sóc a casa. Com una suau venjança per la distància d'aquests dies, en arribar-hi no funcionava la bomba d'aigua dolça. Unes atencions amb el 'tester', un parell de copets de martell a mode de massatge i una petita conversa ens han fet amics un altre cop. A la tardor el Narinan entrarà a la segona fase de l'obra (en queden tres o quatre...) més o menys d'un altre any.

gràcies fotògrafs per les imatges!



The taxi driver said that when he picked me up from Fornells to Ciutadella. "What a nice thing to have these friends". Meanwhile they were getting smaller through the window because we were leaving the town. I was so sad and happy at a time. My boat still needs some investments to be able to legally sail to the Balearic Islands. So it was a great oportunity to sail with friends and boats I love. I was leaving the first of the three sailing boats I sailed these days. Many thanks, Lluís 'Bonic' and all the crew, Xavi 'Nela', Guille 'Naga', Billions of thanks !

I'm back home since a couple of days ago. The boat is all-right. Like a sweet revenge when I arrived, fresh water pump was not working. Some attention with the 'tester', a special hammer touch, a nice chat, and we are friends again. Narinan will go into work in progress mode again since Autumn. It will  be the second of many other phases... and it will take till next Spring.


























16 d’ag. 2011

CLAUERS DE POSTA DE SOL · SUNSET KEYRINGS

Durant una hora al dia, quan el sol es pon, tot es daura. És el millor moment per estar a un vaixell. Estones daurades d'escalforeta al cor. Ahir vaig aprofitar per fer clauers. Si en voleu demaneu-ho! Mai seran com aquests dos perquè aquests són per uns amics i ningú més els tindrà en aquests colors. 

It's happens daily when the sun sets, everything turns gold. It's the nicest moment to be in a boat. A golden lapsus of time. Then I did some key rings. Just ask for one if you like it! They'll never be like these two, because these ones are for some friends and nobody else will have them in these colors.





10 de jul. 2011

CONCURS BRAÇALET MARINER · SAILOR BRACELET COMPETITION




Que bonic sortir al mar. 
Divendres vaig baixar de la feina al club derrapant per les cantonades. Quína navegadeta ens varem marcar!
Ha estat tan llarga l'espera que ja ni me'n recordava perquè reparava, endressava, restaurava… He arribat a oblidar els motius. Però l'altre dia quan amb el Narinan anavem alegres per damunt les onades, amb un riç a la major, un munt de sensacions em van tornar de cop la memòria. L'esforç havia estat per allò, per navegar !!! 

Per celebrar-ho montem un petit concurs aquí al blog. 
Fa temps que molts em demaneu un braçalet de mariner com el que sempre duc. A mi em va costar anys de tenir el primer. Finalment vaig aprendre a fer-lo i des llavors que en faig poquíssims. Aquest vespre m'he obert un quinto i amb la caiguda del sol m'he plantat a coberta. He sintonitzat 'sonideros', que és una fotuda maravella radiofònica dominical i n'he fet tres. 

Qui en volgui una que m'escrigui dient la mida del seu canell !  Els tres primers se les queden. 
Si esteu lluny us l'envio     ^.^






How nice is to be sailing again.
Last friday when I left the studio I went sailing. We waited that long to repair the boat, that I forgot the real reasons why I was doing it. But sea and wind suddenly brought my memory back. All that effort was for that, sailing !!

We'll celebrate it with this sailors bracelet competition.
I did three sailors bracelets in today's sunset. If you'd like to wear one, write me with your wrist measure and I would send you one... If you are within the trhee first ones !  









4 de jul. 2011

NAVEGUEM · WE ARE SAILING

Fa un any menys tres dies que m'he repetit tants cops, que si al damunt de tot, el vaixell navega... que ja serà la òstia.
Doncs ho és. Després dels darrers caps de setmana matinant de valent i fent un munt de feina, el Narinan navega. 
Gràcies Nacho Padró per venir dissabte a rematar la xàrcia. Sense la seva col·laboració ahir no hagués navegat. Menys encara sense el suport de la seva dòna!, que es va quedar a casa tenint cura dels nins petits!!! Moltes gràcies. 

A les quatre de la tarda vaig acabar de ratllar la llista de feines pendents. Amb la apertura del pont de La Rambla de Mar de les cinc, sortíem a fer unes bordades davant la ciutat. A provar quatre coses, a tornar a sentir el vent empenyent el vaixell d'un. És cursi, però increible. Quínes veles! Quín navegar!

Estic content. Ara la llista s'ha fet grossa, però tant se val perquè ja naveguem. És només el principi de no sé el què, però que bé que hagi començat.  





It's been almost a year since I repeat continuously to myself that, If on the top of everything, the boat sails, that would be awesome.
Last weekends we worked very hard to finish the list before going to see. We did yesterday at four pm, and one hour later we left the dock.

I am more than happy. The list is still super-long, but who cares if we are already sailing. This is the beginning of I don't know what, but It's great that it already has started.




















1 de jul. 2011

NAGA I NARI VEÏNAT · NEW/OLD NEIGHBOUR





Aquest vespre hem dut el 'Naga' al Marítim, el seu nou port !
Em fa molta il·lusió tenir-lo de veï un altre vegada. Varem ser al mateix moll durant dos anys a Es Mal Pas, Mallorca. Llavors jo tenia el 'tronet' i el 'Naga' era d'un altre bon amic. Va molt bé que un vaixell passi per les mans de dos amics perquè quan hi navegues estàs amb un d'ells i al mateix temps l'altre mai ha acabat de marxar. Poso fotos del primer i el darrer cop que hem sortit al mar amb en Guille. El primer, faré una prova del carboni catorze de la foto per saber quan la vaig fer..., és possible que amb amb la meva primera càmera... El darrer ha estat avui navegant amb el seu 'Naga' rumb al club. 

Bona proa pel nou moment del 'Naga'!






Tonight we sailed 'Naga' to the Barcelona's Maritime Club.
I am so happy to be neighbours again. A few years ago we shared the same harbour in Mallorca. I had another boat and Naga belonged to another good friend. It's very nice when the same boat belonged to two diferent friends. While you are sailing with one of them, the other one kind of still remains on board.
I attach some pictures from my first and last navigations with Guille. First one was a veeeeery long time ago. I think I took that photo with my first camera ! Last one has been tonight with his 'Naga', heading the club.


Good luck for 'Naga''s new moment!