20 de maig 2011

MENJAVENTS & WE ARE WATER




Fa temps que al club es respiraven moltes ganes que arribés el 'we are water'. Han estat cent-trenta-i-pico  dies fent la volta al món. El vaixell el duien en Jaume Mumbrú i en Cali Sanmartí. En Jaume és un navegant del Marítim. D'altra banda en Jordi Griso, el llepa-càmeres d'aquest bloc (és que el tiu surt a molts posts !!! ), ha estat el coordinador de l'equip a terra des l'inici del projecte.

Durant la llarga singladura en Jordi ha estat l'argolla que ajuntava als dos navegants amb terra. Recordo un vespre que ens vam trobar a un pas de vianants de la Barceloneta. Li va sonar el telèfon, eren en Jaume i en Cali. Després de les tempestes i infortunis propis de navegar pel Gran Sud, estaven girant l'arxi-temut Cap d'Hornos. En Jordi es va emocionar molt. No m'estranya, el seu paper li ha fet viure aquesta volta al món com si fos gairebé a dins el vaixell. Tant és així que no volia que el seu no fos a l'aigua en el moment en que el 'we are water' arribés a Barcelona.

En Jordi és el patró del Menjavents. Trobo que té la barca amb el nom més bonic de tots, ho he pensat sempre. Ja fa setmanes que va demanar que el dia que arribéssin els nens, si podría navegar-lo jo, que ell havia de sortir amb la llanxa de la organització. M'ha fet molta il·lusió fer-ho. Així que sortint de la feina vaig pedalar com un coet fins al moll. Vaig arribar i tota la super-tripulació ja era a bord. Varem partir ràpid. Hi havia molts vaixells a l'aigua. Diria que ha estat l'arribada d'un participant d'aquesta Barcelona World Race amb més velers al costat acompanyant-lo.

Ho varem passar molt bé. És molt emocionant sortir a rebre als navegants que arriben de fer la volta al món. Tant de bò un dia, a Barcelona, hi hagi tants velers fent aquestes rebudes com quan això passa a França. 

(gràcies a la tripu i a en Jordi Garriga, que han enviat les fotos)



A few days ago we sailed to welcome 'we are water' from their circumnavigation. 
My friend Jordi worked in the project. 
He has been the link between the sailors and land during the long passage. 

He didn't want his own boat to miss that moment.

He owns 'Menjavents', which in catalan means 'wind eater'. 
He had to sail in the organization's boat, so he asked me to sail her. 
It's been so nice to do it. We were a wonderful crew.

It's so touching to go to sea to welcome somebody from circumnavigating the world.


hugs,

k













18 de maig 2011

GENT DEL NARI. N'OCHAVO




El meu oncle, el tiet Juli, va ser el mecànic de capçalera de l'altre vaixell que vaig tenir. Era el millor mecànic del món. Arreglava aquell motor amb molt d'afecte i il·lusió. D'alguna manera això feia que ell, la tieta, els cosins, naveguessin en aquell vaixell.
Fa uns anys va patir un accident i ja no pot fer anar les eines. Quina tristor, perquè han estat el motor de la seva vida. Un petó enorme pel tiet Juli.


Orfe de mecànic vaig fer front a la restauració del Narinan. El motor estava fotut i ja patia de caure en mans d'un mecànic normal. Varies persones em varen xerrar de n'Ochavo. Deien que seria una sort si m'ho pogués fer ell. Varem veure'ns i des el principi vaig tenir la sensació de ser en mans d'algú especial. De tiets Juli mai n'hi haurà dos, això és clar, però vaig sentir que ambdós viuen la seva professió d'una forma semblant.


Hem estat vuit mesos fent la reparació. He tingut poquet temps lliure i al haver-hi parts de la feina que anava fent jo, tot plegat s'ha fet molt llarg. Ha tingut tanta paciència amb mí..., li agraesc molt. També que m'explica de manera molt didàctica tot el que li demano. També que ha vingut al vaixell en dies de festa perquè són els que sobretot jo puc ser-hi. És molt bona gent, com en 'Pat el carter', però en mecànic de vaixells.


Vaig saber-ho de seguida, un dels primers cops que va venir al Nari. Després de recollir-lo a l'entrada del club varem  fer junts el camí pels pantalans fins al vaixell. Era dissabte, així que hi havia gent a dins les barques. No és normal que a mida que desfilavem per les popes dels velers, totes les persones aturessin el que feien o xerraven i es valguessin del moment en el que ell els mirava, per saludar-lo, encoratjar-lo, gairebé lloar-lo. Ho feien de forma ben sincera.
En aquells instants vaig sentir-me feliç, em vaig adonar que havia tingut sort. Estava orgullós de ser qui caminava vora seu. Ell vivia tots aquells compliments amb la inconsciència de la normalitat. A mi se'm va posar un somriure  enorme, orgullós, fins i tot xuleta, que pretenia dir que el Sr. Antoniu és el mecànic del meu vaixell.












16 de maig 2011

El veïnat i les seves Imar







Aquests dies som veïnat amb el vaixell de les fotografies 
(per cert, robades de la seva web). És d'una parella francesa molt simpàtica. 
Ells mateixos varen projectar el vaixell. Quan va arribar no vaig saber si m'agradava o no. 
De fet vaig passar un dia sencer sense saber-ho. Hi ha hagut molts intents de fer vaixells així, cap d'ells amb èxit. 
I mirant-lo, veient-lo, guaitant-lo i contemplant-lo, em vaig adonar que ells ho han aconseguit.

Al matí següent varem anar amb en Jordi a saludar. Varem saber que van camí de Menorca.
Al món que jo conec, en Jordi i en Lluís són les persones que més saben de la costa d'aquella illa.
Així ens varen donar la benvinguda a bord, i mentre el meu amic els explicava tot de cada racó entre Ciutadella i Maó, vaig poder xafardeijar bé l'artefacte. No entréssim pas en detalls,... estava molt ben pensat.




El més bonic però, és que vaig trobar 
que les bambes de navegar del patró,
deixades a l'entrada, eren unes Imar. 
(guaiteu la darrera foto ;))
Les varem fer a Camper fa uns anys. 
De fet és el primer fillet que vaig fer sencer.
i sense cesàrea...
Els hi varem posar el nom,
del primer i el darrer vaixell d'un amic.

Hi quedàven molt bé allà, trobo que s'hi dèien molt.

No passa massa, ni tampoc cal,
però m'agrada quan se m'ajunten els móns.



que facin bona proa, en el seu viatge





ballant així





A very modern sailing boat is my temporary neighbour these last days at the harbour.
A nice french coupple owns it. They designed the concept themselves.

It's been a few attempts to do what they did but any of them was very successful...
So when they arrived I actually looked at the boat quite inquisitively. 
During the first 24h I didn't know if I liked it or not. 

Next day we went to say hello with my friend Jordi, 
and they told us they were on their way to Minorca.
Jordi is a great expert in Minorca waters and they welcomed us on board. 
While he was guiding them through the Pilot books and charts I could see the boat.
It is a super wise boat with lots of wonders. 


And some of the nicest things on board
is that Jean Pierre, the owner, had a pair of Imar
laying at the entrance. 
We did that shoe at Camper, a few years ago. 
It was the first one I did completely by myself, 
I called her like that because a friend's boat name.
They mached the boat perfectly and I was very happy. 

I feel very good when both of my worlds join.


Cheers mates !










11 de maig 2011

RUMRUUMM














A un vaixell gairebé tot és bonic. 
Les veles que l'empenyen, els cabs de colors per estirarles, 
la roda del timó que ens duu o l'ancora que ens agafa... 
Tots els estris que ens fan servei per moure'ns amb el vent, 
diguem que són xulos. Almenys a mi m'ho semblen.

Abord hi ha d'altres coses que no tenen res a veure amb això del vent. Entre aquestes,
les preciositats són més escases, i n'hi ha una més lletja i avorrida que les demés.

És el putu motor, que bàsicament és per entrar i sortir de port.

Com és que un estri que no té res a veure amb la navegació a vela
absorbeix una part tant, tant, tant i tant grossa de les nostres forces ?!
Sempre ho he trobat frustrant, però és una realitat.

Avui hem engegat el del Nari per primer cop. 
Quan vaig agafar el vaixell estava molt malaltó i amb n'Ochavo varem decidir llevar-lo.
Ha passat uns mesos a cal mecànic. Ha tornat fet una joia. 

Diuen que estimant de forma sincera les coses que no ens agraden tant, creixem...
Jo ja me l'estimo molt sincerament a en 'Jaume', i li faig bastant la pilota.
Nom així perquè és un motor dissenyat pels taxis anglesos i una companya de feina que és d'allà 
m'ha dit que al seu país gairebé tots els xofers es diuen James. 
- James duem aquí.... - James ....ara allà.... 
Ho vaig provar, però de cor tan sols em surt dir-li en català. Així que ha quedat en 'Jaume'.

Jaume, t'estimem molt moltíssim i de veritat de la bona i no esperem res a canvi ;))))


N'Ochavo és el mecànic del Nari. No en dic res perquè es mereix un post sencer !

Una abraçada. 





Today we ran Nari''s engine for the first time.
He was quite sick when I bought it, so we took him to the engineers workshop for some months.
Now he is back, happy and shiny !
We called him Jaume because the engine was orginally developed for english taxis. 
An english friend told me that James is a very appropriate name for an english driver....
So he is called 'Jaume', which is the translation for James into catalan....

the engineer deserves a whole post !   

hugs  ^_^













8 de maig 2011

PARTY SOON




En Carles és el fuster de guàrdia del club. Durant el dia fa feina mantenint i arreglant els artefactes de l'equip de rem. Els darrers vespres, però, m'ajuda en aquest tram de restauració de l'interior del vaixell. M'aguanta les neures dels qui sense voler-ho ens fixem massa en tot, li ho agraesc molt.


Sols queda pintar. Tenint tanta feina de l'altre, crec que tardaré unes setmanes a enllestir-ho. Com llavors haurà acabat la primera part de l'obra ( un any ja !) , ademés de soparets i borratxeres en grups que hi capiguem, voldria fer un festot, o un cocktail... al port. Us tinc al corrent, d'acord?!


Una abraçada i narinan






In the morning time, Carlos takes care of the rowing team's artefacts. These last evenings he is helping me to finish the main saloon interior restoration. He stands well my involuntary aesthetic neurotic stories. So, I am very grateful to him.


Painting is the only task pending. Because I am that busy at work, maybe it will take about six weeks.
Small dinners and drunken sailors eves in petite committee aside, I'd like to do a party or a cocktail...  I'll keep you post it !

Hugs to you all and narinan... 














3 de maig 2011

Xmas & happy new door



Since I don’t remember when ...
every Christmas evenning we do the ‘Caga Tió’ 
at  Padró-Giner’s family home. Last time the Tió shitted 
a brand new wooden door for Narinan's principal entrance.

I am so happy because it already arrived this week. Many thanks Tió !






the new one...

the old one ...