18 de maig 2011

GENT DEL NARI. N'OCHAVO




El meu oncle, el tiet Juli, va ser el mecànic de capçalera de l'altre vaixell que vaig tenir. Era el millor mecànic del món. Arreglava aquell motor amb molt d'afecte i il·lusió. D'alguna manera això feia que ell, la tieta, els cosins, naveguessin en aquell vaixell.
Fa uns anys va patir un accident i ja no pot fer anar les eines. Quina tristor, perquè han estat el motor de la seva vida. Un petó enorme pel tiet Juli.


Orfe de mecànic vaig fer front a la restauració del Narinan. El motor estava fotut i ja patia de caure en mans d'un mecànic normal. Varies persones em varen xerrar de n'Ochavo. Deien que seria una sort si m'ho pogués fer ell. Varem veure'ns i des el principi vaig tenir la sensació de ser en mans d'algú especial. De tiets Juli mai n'hi haurà dos, això és clar, però vaig sentir que ambdós viuen la seva professió d'una forma semblant.


Hem estat vuit mesos fent la reparació. He tingut poquet temps lliure i al haver-hi parts de la feina que anava fent jo, tot plegat s'ha fet molt llarg. Ha tingut tanta paciència amb mí..., li agraesc molt. També que m'explica de manera molt didàctica tot el que li demano. També que ha vingut al vaixell en dies de festa perquè són els que sobretot jo puc ser-hi. És molt bona gent, com en 'Pat el carter', però en mecànic de vaixells.


Vaig saber-ho de seguida, un dels primers cops que va venir al Nari. Després de recollir-lo a l'entrada del club varem  fer junts el camí pels pantalans fins al vaixell. Era dissabte, així que hi havia gent a dins les barques. No és normal que a mida que desfilavem per les popes dels velers, totes les persones aturessin el que feien o xerraven i es valguessin del moment en el que ell els mirava, per saludar-lo, encoratjar-lo, gairebé lloar-lo. Ho feien de forma ben sincera.
En aquells instants vaig sentir-me feliç, em vaig adonar que havia tingut sort. Estava orgullós de ser qui caminava vora seu. Ell vivia tots aquells compliments amb la inconsciència de la normalitat. A mi se'm va posar un somriure  enorme, orgullós, fins i tot xuleta, que pretenia dir que el Sr. Antoniu és el mecànic del meu vaixell.












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada