27 de juny 2011

LES MANS A COBERTA · HANDS ON DECK

Quína delícia!, després de mesos dins el vaixell, voltat de pots de resina, teles de fibra de vidre, tubs, pintures, volts, ampers i xispes. Com a navegant, velerista, és més didícil fer les feines que no són el pal, les veles, la xàrcia. S'havia de fer, perquè la prioritat eren els papers, passar les inspeccions, que el vaixell fos segur, habitable.

Quín regal ara!, arribar a coberta, canviar les feines lletjes per les d'amarinar la barca. Fora tot estava abandonat. L'anterior amo va oferir el seu vaixell als 'temps', al de que passin els anys i al que fa que plogui i faci sol. Per això la coberta estava apagada, amagada, espatllada, trista. Tot s'ha de revisar, gairebé sempre arreglar o canviar. Com falten pocs dies per sortir a mar, toca anar recuperant tot el que cal perquè el vaixell rutlli amb el vent.

Quín gust!, hissar i arreglar veles, montar maniobra, canviar caps, fer gasses, haver de pujar al pal tot i no agradar-me, investigar-ne cada centímetre..., de la part marinera del Narinan. Sabeu que ha estat de difícil? Cóm a navegant, passar onze mesos al meu vaixell i només mirar endins?
Ara hi ha feina, però de la que fa que al vespre les mans bateguin. Mentre fas un vinet, no pots tancar-les del tot, couen una mica i hi notes les bombades del cor.




Such a wonderful feeling now, after all these months looking only at the boat interior. Now time has come to work on deck. It's been hard, for a sailor, to do first in the ugly things, I mean the ones which has got nothing to do with sailing. Such plumbing, fiberglass, electrics and bla, bla, bla... It was necessary because the priority was to pass the legal inspections and turn the boat into a save place. 


What a gift now! to work on deck. Hoist the sails up, tune the rig, change some ropes, splice their ends, climb up the mast. Investigate every single inch of the sailing side of my boat. Can you imagine how hard can it be for a sailor to be eleven months on board without taking a miserable look to her sails?


The boat was abandoned to time and weather prints. Everything needs to be checked and most of it changed. There is al lot of work on deck now, but that one is nice to do. At the end of the journey ropes make your hands burn a bit. You can feel the beating of your heart on them.












12 de juny 2011

AMB SOSTRE · CEILING ON !



Ja tenim sostre !!
Onze mesos veient la fibra de vidre pelada.
Estic contentíssim. Aquestes darreres setmanes estàven a ca'l pintor.
Ahir dissabte els vem montar amb en Guille. Estic contentíssim. 

Estic contentíssim !!!!



We have ceiling !!!
It's been eleven months seeing that ugly fiberglass.
I am super happy. They came yesterday from the painter's workshop.
My friend Guille came to help me installing them. I am super happy.

I am super happy !!!!









11 de juny 2011

LLIBRES MARINERS · ¡EH, PETREL!












Les fotos d'aquí al damunt vaig fer-les, diria que al noranta-tres. Una telefonada em va dur la primera feina oceànica. S'havia de dur el 'Synera' des les illes Açores fins a Càdis. Acavaben de trencar una peça important, de les que fan que el màstil ni caigui ni es trenqui. Les drassanes van enviar el recanvi a ca'l fill del propietari del vaixell. Jo havia de recollir-la, dur-la a l'avió fins allà i després tornar navegant el vaixell. "Algú et recollirà a l'aeroport", va dir-me en Rafa fill. Jo era jovenet, encara al tram dels 'teens'. Aquells anys, amb un parell d'amics somniavem fer-nos bons navegants. En teníem uns quants de referència, però n'hi ha un que sempre quedava al damunt de tot, en Julio Villar.  Vaig saber que existia perquè en Carlos Mir em va mostrar el llibre i va explicar-me la seva història. Recordo quan robàvem el vaixell al seu germà gran. A casa un cop, en un pont de dies festius vem dir que marxàvem a la Pica d'Estats, i navegàrem dies mar endins en un vaixell igual de petit que el 'Mistral' de'n Julio. Llavors de tant en tant en mitg de la mar llegíem troços del llibre en veu alta. 
En aquelles pàgines trobavem les seves vivències. Va fer la volta al món en un vaixell minúscul, sense electricitat, ni aparells de comunicació, ni diners, res.... És una persona bestialment lliure i amb uns valors molts encisadors per a nosaltres en aquells moments..., i també ara. És una barreja entre gran esportista, aventurer, i sense ell voler-ho, una mica gurú místic-mariner.  Mai ningú al nostre país havia provat res semblant abans. Va partir l'any seixanta-i-pico, des el moll on escric aquestes ratlles, el del Narinan. Al Marítim li deien que estava boig. Mai havia navegat. Era un dels primers alpinistes profesionals del país. Després de fer la primera cordada vasca al cim de l'Everest, va ascendir el Montblanc en solitari. A aquella expedició va patir un accident amb fractura oberta de tibia i peroné que el va deixar penjat d'una paret, sol, durant dos dies i dues nits. El varen rescatar i dur a Barcelona, on va estar sis mesos de recuperació. Encara avui si li mires aquell troç de cama, el té tort. És curiós que, en veure-li la ferida, en comptes de sentir llàstima te'n alegres perquè és com una mena de prova de que la història del mite és certa.

Vaig arribar a l'aeroport de l'Illa d'Horta amb el nou cadenot de babord del Synera a sota el braç. En Rafa fill em va dir que algú em vindria a recollir. Jo era molt fàcil de reconèixer perquè el cadenot d'un veler de cinquanta peus d'eslora és una peça grosa. De seguida va venir un navegant a trobar-me, em va demanar si jo era en Kenneth. Si que ho era jo, però ell era en Julio Villar. En Kenneth era un marrec amb els sentiments molt a flor de pell i no se'm va llevar el somriure durant temps. La tripulació del meu vaixell era maquíssima i ademés d'en Julio, que traslladava un altre vaixell amb la seva xicota, na Miren, vaig conèixer persones com en Xurxo, que han estat molt importants durant tots els anys següents. Un cop al moll va resultar que la peça de recanvi que jo duia roscava al revés del que necesitàvem. Varem haver d'esperar divuït dies per partir. Tots estàvem esperant peces de recanvi del continent, tots varem estar-hi molts dies. Mentre esperàvem, uns dies varem canviar d'illa. Vem agafar el ferry cap a  Pico, on arran de mar es troba una montanya que s'enfila fins els dos-mil cinc-cents metres. És la més alta de Portugal. Varem pujar, dormir al cim i baixar al dia següent. El sol es ponia, jo descansava assegut a una pedra mentre en Julio es mirava el paisatge amb tranquilitat. La silueta se li retallava  al cel fent que sembés 'el petit princep'. Erem damunt els núvols i vaig fer la foto per tenir un record d'aquell vespre.

Amb els anys varem veure'ns varies vegades. Al mar, a la montanya, a casa seva terra endins. Em passava transports que ell no podia fer, era un gran privilegi. Ara ja ha de tenir una edat! Des que vaig allunyar-me dels vaixells fins avui, que li vaig perdre la pista. No és fàcil de seguir, no té correu, ni telèfon, etc. Ara que he tornat a mullar-me el cul, torno a tenir noticies seves. Espero coincidir-hi aviat. El seu bon amic Guacho m'informa! El vaixell de les aventures del seu llibre està només a uns metres del Narinan. Quan em sento un desgraciat perquè el meu no és prou nou, o gros, o bonic, o que li manquen i espatllen coses... corro pel moll fins arribar a la proa del seu 'Mistral'. En aquell moment se'm passen totes les tonteries i torno al 'Narinan' segur de que em sobra de tot. 

No sé si continua passant, però a la meva generació marinera i anteriors, el llibre 'Eh! Petrel' ens va arribar molt. 

Es pot llegir escoltant moltes coses, 'this side of the blue' n'és una.


I took that pictures bellow in year ninety-three. I was still a teenager, and my first ocean job came... That men is one of the nicest sailors ever. He wrote one of the most interesting books about sea. He went around the worl in the sixties, on his tiny boat, alone. This post talks about him and his book. It's a pity that they never translated it into english. Once we climbed Pico, that very high mountain in the Azores Islands, together. I will always remember those days. We slept at the top, over the clouds... A few days later I sailed to Spain.

This is his book, while listening to this :)









6 de juny 2011

My boat eyes

Llàstima no tenir massa gràcia intel·lectual. Quína llàstima sempre però avui més encara. Perquè aquesta tarda el meu vaixell torna a veure-hi i si en sabés, n'ompliria pàgines de poesia !!

Dalt d'una barca una brúixola es diu compàs. En els nostres dies gairebé tots els vaixells es guíen amb aparells electrònics. Ja fa temps que el compàs i els estris de medir dades d'astres són tan sols un tràmit per a passar les inspeccions de bucs. Als vaixells que he marinat per altres, per seguretat sempre ha estat així. Però puc dir que als meus, mai cap satèl·lit artificial ha vist el rumb ni ha creuat linees d'estels per mi. Amb els anys un es suavitza i quí sap si perquè ja n'hi ha prou de provar-se continuament, quí sap si per peresa, que ja no ho faci tota l'estona. De qualsevol manera situar-se en mitg la mar sense tecnologia digital serà sempre una cosa molt gratificant. Ara vaig cap a una etapa marinera nova, però no crec que renuncii facilment a sentiments tan antics i poderosos.

Així que, el compàs és un instrument fonamental per a la navegació. Són els ulls del vaixell, la única forma de conèixer el nostre rumb, que és cap a on anem... És un dels estris que més il·lusió fan. En arribar al Narinan, poc a poc descobria cada part. De seguida vaig veure'l, tapat, i vaig correr a obrir-lo. Com seria, com estaria, de quín fabricant seria?! Vaig llevar-li la tapa i txof. Quína tristor veure només el forat. No era guerxo, ni guenyo, tort, ni estràbic. L'ull no hi era i vaig viure-ho amb l'angunia de quí veu un globus ocular buït, raspat.
Tinc un amic disposat a fer bò tot el que li passa. El plagio tant com puc i a mida que han passat els mesos he trobat que no tenir ull era del millor que li podia passar al Nari. Amb la comprera que tinc no m'ha costat massa imitar a en Xisco. En tindria un de nou de trinca !!
El primer moment en que ha d'estar a bord és a l'inspecció d'aquest dijous proper. L'acabo d'instal.lar. Al vaixell li falten un parell d'anys per fer patxoca del tot, però de moment ja té un ull preciós, gros, negre, i català !

Pels amics barcaires,
l'he encarregat a Autonàutic. És una casa d'aquí, que fabriquen compassos per  a la navegació, de qualitat i reparables. Han aguantat molt bé el moment kenneth, que és aquesta mania de seguir-ho tot, personalitzar-ho tot, demanar veure-ho tot i que t'expliquin tot. Anar quan l'ensambléssin i si ademés podia ser en dissabte, doncs millor... m'ho han aguantat tot. Venen al vaixell a revisar els desviaments, t'hi fan revisions...

Ara miro cap allà a on s'hi posen els compassos i el veig, nou, lluent, jove i esperant.






It was very sad when I opened the compass case on board and there wasn't any. 
The compass is the only way to see where you are sailing to and my boat was blind. 
After these months and before next thursday's boat inspection a compass had to be in. 
I have just installed a brand new one !!  

It will be a couple of years 
for the boat to be really beautiful, 
but we've got big nice eyes since today.

Now I look where compasses use to sit on board and I see him, young, shiny and waiting.