27 de juny 2011

LES MANS A COBERTA · HANDS ON DECK

Quína delícia!, després de mesos dins el vaixell, voltat de pots de resina, teles de fibra de vidre, tubs, pintures, volts, ampers i xispes. Com a navegant, velerista, és més didícil fer les feines que no són el pal, les veles, la xàrcia. S'havia de fer, perquè la prioritat eren els papers, passar les inspeccions, que el vaixell fos segur, habitable.

Quín regal ara!, arribar a coberta, canviar les feines lletjes per les d'amarinar la barca. Fora tot estava abandonat. L'anterior amo va oferir el seu vaixell als 'temps', al de que passin els anys i al que fa que plogui i faci sol. Per això la coberta estava apagada, amagada, espatllada, trista. Tot s'ha de revisar, gairebé sempre arreglar o canviar. Com falten pocs dies per sortir a mar, toca anar recuperant tot el que cal perquè el vaixell rutlli amb el vent.

Quín gust!, hissar i arreglar veles, montar maniobra, canviar caps, fer gasses, haver de pujar al pal tot i no agradar-me, investigar-ne cada centímetre..., de la part marinera del Narinan. Sabeu que ha estat de difícil? Cóm a navegant, passar onze mesos al meu vaixell i només mirar endins?
Ara hi ha feina, però de la que fa que al vespre les mans bateguin. Mentre fas un vinet, no pots tancar-les del tot, couen una mica i hi notes les bombades del cor.




Such a wonderful feeling now, after all these months looking only at the boat interior. Now time has come to work on deck. It's been hard, for a sailor, to do first in the ugly things, I mean the ones which has got nothing to do with sailing. Such plumbing, fiberglass, electrics and bla, bla, bla... It was necessary because the priority was to pass the legal inspections and turn the boat into a save place. 


What a gift now! to work on deck. Hoist the sails up, tune the rig, change some ropes, splice their ends, climb up the mast. Investigate every single inch of the sailing side of my boat. Can you imagine how hard can it be for a sailor to be eleven months on board without taking a miserable look to her sails?


The boat was abandoned to time and weather prints. Everything needs to be checked and most of it changed. There is al lot of work on deck now, but that one is nice to do. At the end of the journey ropes make your hands burn a bit. You can feel the beating of your heart on them.












2 comentaris:

  1. Kenneth, molt bo això de "les mans que et bateguen al vespre"... Hi ha una sensació propera, lligada també a feines agradables, i és aquella de les mans ennegrides i amb una olor profunda de tomatera, després de passar-te una tarda asprant-ne, lligant les tiges a les canyes una a una meticulosament...

    ResponElimina
  2. Aixo exactament!
    Una abraçada !

    ResponElimina