29 de set. 2011

LLIBRES DEL NARI · 'PARAULES AL VOLTANT DE MÓN'


Som a la carretera. Anem a acomiadar els vaixells que demà sortiran de La Rochelle per fer la 'mini-transat', 'Le plus belle course du monde'. Fer quilòmetres et permet recordar coses i persones, reflexionar. És inevitable haver pensat en els navegants  que conec que l'han fet, en Jaume, l'Anna, l'Albert. Fa poc vaig acabar el darrer llibre de l'Albert Bargués. No és el que parla de la 'mini', en aquest nou llibre escriu sobre les seves vivències durant la Barcelona World Race. És un home generós que ha volgut compartir amb nosaltres les doctrines que suaument o a clatellades, imposa fer vida navegant. 

'Paraules al voltant de món' són un llibre i un documental amb alguns pensaments que si aconseguíssim recordar a terra, viuríem més tranquils. Amb n'Albert compartim alguns racons del mirall on ens mirem cada matí. Hi ha persones que trobem a les regles del mar un entrenament o respostes als camins de terra, que són més estranys, complexes i confusos que a la Natura. La força infinita dels oceans dóna la petitesa amb què fer front a tantes situacions de cada dia. De la vida austera i senzilla a l'aigua l'Albert en treu un munt de reflexions  i metàfores que després poden aplicar-se a terra. Aconseguir-ho ens faria autèntics budes. El problema és que després a ciutat hi ha massa camins per on evadir-se. Entre  mar i terra, el primer no perdona si no fas els deures, en canvi a terra pots no fer-los i ni adonar-te'n. Castigats sense navegar si no fem els deures de terra.



Pels que llegiu millor en castellà... també està traduït :)

Si voleu fer un tomb pel seu lloc web o veure un trailer del documental, feu clic aquí i aquí.










4 de set. 2011

NAVEGAR SOL · SINGLE HANDED SAILING

Des que el Narinan navega que tenia la mosca darrera la orella. Volia saber quina sensació tindria al tornar a navegar sol. Al meu vaixell anterior és com navegava gairebé sempre. Recordava que em donava tant de plaer com compartir aquelles milles amb alguns de vosaltres. Navegava moltíssim i la meitat de les vegades ho decidia un instant abans de partir. Era normal doncs, que al moll no hi hagués ningú amb el seu farcell. Me'n anava sol, bé fos per lliscar una estona o a un viatge de dies. Vaig tenir aventures precioses. Ara però, em feia mandra perquè s'ha de tenir tot molt per mà i fa anys que no navegava en creuer. A més a més el Narinan comença a ser molt gros per dur-lo només amb dues mans.

Ahir dissabte em vaig llevar aviat, vaig endressar tot i cap a l'aigua! Vam tenir un dia boníssim. Havia de fer tempestes tota l'estona però s'intuïa que la previsió s'endarreria una mica. Només vem sortir dos vaixells, el 'Baldufa' i nosaltres, ell també anava sol. Com sempre passa amb les mandres, aquesta era del tot injustificada. No vaig haver de fer res que no hagués fet durant anys i els sentiment va ser tant gustós com llavors.

Marinar un vaixell sol és molt especial. A mi em passa que em fixo tant més en tot. En part perquè si res t'agafa d'imprevist, l'existència es torna més difícil que amb tripulació. Aquesta atenció et fa ser molt més a prop dels elements, bellíssims que hi ha al voltant. Et tornes en el protagonista d'una humil i petita proesa dins un escenari infinit i sense platea, on només dofins, xatracs i gavines venen a veure el que tens per dir. Es canta i balla molt, es parla amb un mateix i es crida al món sencer.

Clicar aquí per la banda sonora del post, gràcies pel comentari Toni, haha! ;))



I was thinking about it sonce Narinan sails, checking the feelings about sailong alone again. I use to do it a lot in my old boat and I rembered how pleasant it was. I use to sail a lot and most of the times I decided to do it just some minutes before leaving the docks. It was normal then that nobody with a bagpack was standing there. Then I sailed alone, doesn't matter if it was for during morning or for a some days pasage. I had beautiful adventures. But these days I felt very lazy about it. To do it you need to have everything very well trained, also my new boat starts to be huge to be single handed.


Yesterday I woke up early and after checking everything we left the docks! The boat and I had a very nice day. I've been quite silly all these time, because I used to know how to do it since many years ago, and the feelings were so nice that before.


To sail single handed it's a quite special thing. It happens to me that I pay much more attention to everything than normally. In part is because if something happens live turns more difficult than sailing with crew. This increase of attention makes brings you closer to all those beautiful elements around. You become the main carachter in this infinite stage without any audience but dolphins and seaguls. It's normal to dance and to sing a lot, also to shout to the entirely world. 

Click here for the post sound track