12 d’oct. 2011

LA MÉS PURA · THE PUREST




Fa uns dies que part de la tripulació del Narinan conduíem per França cap al port de la Rochelle. Anàvem a acomiadar als navegants de la 'Charente-Maritime Bahia Transat 6.5'  d'enguany. Surt cada dos anys des del 1977, també en diem la 'mini-transat'. Es va convertir en una regata mítica des de la primera edició, una prova reina del mar que conserva l'esperit de simplicitat, modèstia, respecte i solidaritat de les regates oceàniques en solitari d'aquells temps.

Es tracta d'un home, un vaixell minúscul, l'oceà i res més. No hi ha possibilitat de comunicar-se amb la resta de participants ni amb terra. És la més solitària de les solitàries. Un mes i mig concentrat en la velocitat, vent i veles, l'esforç, la son,la fam, la fatiga, la por. Valents i valentes damunt closques de nou amb un pla vèlic desproporcionat, capaços d'agafar velocitats de més de vint nusos. Es com cavalcar un cavall salvatge sense sella.

La regata més bonica de totes les que es fan. Ho diuen els navegants que l'han feta i que havent-ne fetes d'altres es queden amb 'la mini' quan els demanes quina escollirien.

El primer cop que vaig sentir-ne parlar era un adolescent. Em van explicar que hi havia una regata per navegants solitaris que creuava l'oceà Atlàntic en condicions molt extremes. En vaixells de 6.5 metres d'eslora màxima, sense comunicacions i en aquell moment, encara amb navegació astronòmica. Em va quedar ben gravat. 

També recordo el primer 'mini' que vaig veure. Jo feia feina amb l'equip de vela adaptada a Sitges,i una tarda van arribar els vaixells que acabaven la 'Mare Nostrum', que és la nostra regata reina de solitaris i 'a dos'. En Bubi Sansó duia un Furia 44 i en Jordi Calafat un 'Coco'. Em vaig enamorar d'aquell petit vaixell. Des de llavors els 'mini' han estat sempre en un lloc privilegiat del meu imaginari. 

Va ser molt emocionant. Al moll vam ser espectadors de luxe de la il·lusió  que hi ha al voltant de  cadascun dels projectes dels vuitanta vaixells que hi parteixen. Després al mar, amb tanta gent que van sortir a encoratjar-los durant les seves primeres milles... va ser preciós, val la pena anar-hi.

Aquest any hi havia dos navegants catalans. Tanta sort i bona proa !! 




A few days ago we were driving to France with Narinan’s crew, to La Rochelle’s harbour. We wanted to say goodbye to the 'Charente-Maritime Bahia Transat 6.5' sailors. This race leaves every two years since 1977. We also call it the ‘mini transat’. It is a mith between all races, a great sea challenge wich still keeps the original simplicity, modesty, humility and solidarity spirit and values.

All it’s about a man, a tiny boat, the ocean and anything else. There isn’t any chance to comunicate with anybody. It’s the lonelynest between all the singlehanded races. A month and a half concentrated in speed, wind, sails, sleep, hanger, fear. Brave, coraugeous boys and girls on their nut shells with an out of proportioned sail plan, ready to take over more than twenty knots of speed. It’s like riding a wild horse.

The most beautiful between all the races. That’s what sailors who did it say, when you ask them wich one would they chose between all the big ones.

I was a teenager when I first listened about it. Somebody told me there was this singlehanded race wich crosses the Athlantic Ocean in quite extreem conditions. Since then I always followed it.

It was very exciting. At the docks we could feel the hope and excitment of each boat. Later at sea, with all that boatsacompanying and ecouraging them during their first miles..., it was wonderful....

This time two catalan sailors are taking part of it.  We wish nice winds for them !















1 comentari:

  1. Quina meravella la filosofia dels "mini" i que grans els seus navegants.

    C

    ResponElimina