4 de juny 2012

ARRIBA L'ESTIU · SUMMER'S HERE































És clar que m’agradaria que el vaixell estigués més avançat. Deu ser perquè com tot, costa i  mai s’acaba. Perquè ocult en les feines feixugues o a les cabòries per solucionar els imprevists, amagat darrere les empipades després d'una bona errada, hi viu el martiri de canviar l'espargiment per certa constància,  l'ànsia per paciència, el disgust per comprensió.

  Aquests desigs no estan a l'abast d'una sola braçada. Acomplir-los deu costar tant com rejovenir una barca atrotinada, netejar-li les nafres que la sal de les ruixades del mar deixa damunt la coberta si mai no es lleva.

  Quan comenteu que el Narinan està de puta mare sempre em sentiu una cançoneta que diu que d'aquí uns anys,  sí que estarà preciós. Tant de bo. I sobretot navegar-hi ara, feliç pel que ja és.


  Of course, I’d like to have got on further with the boat. It must be because like everything, it takes time and is never ending. Because beneath hard work or unexpected headaches to solve, hidden behind the little tantrums after a big mistake, there lies the sacrifice of changing  distraction for a certain consistency,  stress for patience, disappoinment for understanding.

  These aims are not attainable in one fell swoop. To achieve them must be as hard as resurrecting a boat in a bad state,  cleaning the salty wounds  that the sea spray leaves on her deck if it’s not removed.

  When you mention that Narinan is looking fucking awesome,  you always hear me pipe up that in a few years she will be gorgeous. I wish.  And above all to sail her now, happy for what she already is.








1 comentari:

  1. És clar que sí, ha de ser tot un goig recórrer aquest camí.

    Salut!

    C.

    ResponElimina