I was ok at sea, put me back in.

Talking in boat thoughts, winter is quite messy. Time for boat repairs, spare parts headaches, rain. On the top of all things there is this dynamite all your savings thing, yeah!! ::)

Spring is so close already. I swear that this season 'Narinan' will be a beauty ready for Easter holidays. Most of the work is ready, but God, I don't know where to get more energy from!

It's time to look back to 'Dolce vita' days pictures.  Thanks for most of them to Coke.

,,,

Hello Autumn

A la tardor tot és bo menys l'endarreriment de l'hora. Una fatalitat fàcil que s'arregla si et lleves una hora abans. Llavors queden les mateixes hores de llum que abans del canvi maleït.

No se m'acut res millor per fer a la tardor que navegar. Vestir-se amb la roba d'aigües però sense passar fred. Marinar el vaixell amb vents poderosos, sense passar fred, rebre xàfecs durant la nit o a sota arcs de Sant Martí, sense passar fred. Aquestes són emocions potents que ben afrontades ens fan millors mariners que l'estiu, i tot sense passar fred.

L'hivern demana més herois, però la satisfacció  de superar i viure els bells fenòmens naturals d'aquesta època sense haver de gestionar fred, és un plaer a l'abast de molts, un luxe dels que superen amb escreix els que costen diners.  Pren-me tardor meravellosa.

~ n ~

Autumn is great, except  when the clocks go one hour back, that’s easy to fix getting up earlier. Then you you have the same amount of day light time than before the bloody hour change.

What can you do better in Autumn than sailing? To put your foul weather gear without cold. Sailing in strong winds without freezing, getting heavy showers during the night or under the rainbow, with no cold. These beautiful experiences make a better sailor of you, if well faced.

Winter demands heroes, but going through these beautiful natural moments in Nature without the need of managing cold is one of those unpayable luxuries. Hello autumn, just take me. 

Two days crew member · Tripulant per dos dies

My weekend sailor friend. This bird was living on board for two days. He came from the sky and lived with us till we were back to land. He spent day light time playing around deck and twisting between our legs. He slept quietly inside the boat during the night. He was so beautiful and I miss him.

El meu amic de cap de setmana és un ocell terrestre que ens va trobar a alta mar i que es va quedar amb nosaltres fins que varem tornar a tocar terra. Es passava el dia passejant per coberta i enredant entre les cames dels altres quatre tripulants. Durant les nits dormia estarrufat a un racó a dins el vaixell. Era simpatiquíssim i l'enyoro.

The boat is in the movies !

Costa Brava, Illes Balears... 

Costa Brava, Balearic Islands... 

BYE BYE SUMMER TIME · ADÉU ESTIU

 Sailing from Barcelona to Minorca Island seems to be a tiny passage. But it depends on the crystals you look at it through.I didn't remember that such a short journey could be that fabulous. The amount of effort, time and sacrifices to bring my boat back to youth and happiness, turn a single mile into a very nice moment. I already did some trips with the boat a few months ago, but most of them daily inshore journeys through the catalan coast, but going off shore is much more exciting than coastal sailing.

Leaving the harbour, pull the sails up and trim them for the first hours of wind. Look at the vessel's wake, land becomes smaller and lightens. Earth tones and bright greens turn into light browns, then from a foggy and soft grey into any color else because land is not there anymore. Gone, land is gone and I am not a citizen anymore, till itwill appear through the other horizon's side. Maybe a mental trip's depth is related to the shallowness of the sea we are sailing through. That's why sailing to islands is more spiritual than staying inshore. You can fell how the bottom of the sea dissapears, but instead of loosing its colors, marine mountains landscape turns into the most navy blue ever. 

Marvelous hollydays. Robinson's life, that means to cancel everything but simple things. Sobriety, natural, water, reading... books about other's wonderful lifes and adventures. Meanwhile, permanent ink writes ours, awareness.

Navegar de Barcelona a les Balears pot ser un camí minúscul, però tot depèn del vidre amb el que un s'ho miri. No recordava que una travessa tan curta pogués ser tan fantàstica. L'esforç, el temps, els sacrificis que  costa rejovenir el Narinan, fan que una milla qualsevol sigui especial. Ja fa mesos que havíem encetat els viatges amb el vaixell. Han estat felicitat infinita i què bonica que és la costa catalana, si... però parlant clar, anar a les illes és millor. No només perquè les Balears siguin precioses... sinó perquè navegar a qualsevol illa gairebé sempre és millor que viatjar seguint la costa. 

Surts del port i amarines el vaixell pel vent de les primeres hores de travessa. Cada poca estona mires l'estela i observes la costa fer-se petita i fluxa. Del color de la terra i molts verds passa per marrons clars fins a ser d'un gris suau boirós. Després cap color més, perquè ja no hi és. Fora, terra, ja no hi és, ja no soc un ciutadà, l'hem deixat enrere i estarem sols fins que torni a aparèixer per l'altre punta de l'horitzó. Potser la profunditat mental d'una navegada és proporcional a la fondària del mar que es travessa. Per això és més especial anar a illes que costejar. D'aquí a Eivissa o a Menorca es perd de vista el fons marí, però a mida que ens hi allunyem les muntanyes submarines enfosqueixen fins al blau més marí de tots. 

Han estat unes vacances molt boniques. Vida de Robinson, que és allunyar-se de tot i sobrietat, naturalitat, aigua, llibres... de vides i aventures meravelloses dels altres, mentre sense adonar-nos, amb tinta indeleble, es va escrivint la d'un mateix.

Temporal de confetti · Confetti gale

Sol, a un mar furiós des de feia moltes hores, res de dormir. El cansament va ficant-se poc a poc a dins el cos, sobretot dins el cervell. Arribat un moment els ànims giren.  Es passa de ser el mariner més sencer i feliç del món, a un ésser minvant, poqueta cosa, trist per no saber quan podràs recuperar forces i mirar un altre cop al mar directe a la cara.

Vaig trobar-m'hi fa uns dies. Necessitat de vacances vaig agafar el vaixell per anar un poc lluny. He viscut mars més grossos que el que hi havia, però passar de ciutat-feina-oficina a la mar grossa sense cap transició, ni acostumar al cos al poquet repòs del navegant solitari va fer sentir-me trist, cansat, apagat. Pocs cops m'havia passat que en el bestial espectacle de la mar grossa em trobés ensopit.

Llavors vaig pensar en coses hermoses, regals que ens fan, amics, moments...  Cada mitja hora pensen tres, vaig dir-me. Cansat ho estava igual, dormir no seria possible fins que allò acabés, però després d'uns quants d'aquests pensaments vaig recordar que comparat amb aquell moment tant incòmode, el que visc i tinc en general és una  immensa fortuna. Neptú continuava prement però ja no m'importava massa. Tot estava bé a bord, el Narinan saltava i passava les ones valent. Cada bocí de la meva fortuna va convertir-se en un tros de confetti de colors i el mar va fer-se més petit dins el meu minúscul cervell.

Alone, for too long in a violent sea, no sleep. Those are the moments when tiredness takes over your body, mainly your mind. Your mood changes from one side to another; from being a strong and happy sailor to a shrinking one. You become quite sad because you don’t know how and when you’ll get enough courage to look at the sea again, straight to her eyes.

A few days ago I found myself living that.  I was in a great need of holidays, so I took my boat and left somewhere a bit far away. I’ve sailed bigger seas than that one, but never right after leaving the office, work, and city. Never without a sort of transition, without getting your body used to the single-handed sailors lack of sleep. I felt sad, lifeless, tired, off. It was the first time I felt sad in front of such a display of Nature.

Then I started to think about beautiful things, life’s presents, friends, good moments… I said to myself I had to think about three of these nice things every half an hour. After doing so, I felt as tired as before and yet it wouldn’t make me sleep either. But after a few hours I remembered that comparing it with that rough sea the rest of my life was a fortune. Everything on board was fine and Narinan was jumping and passing through waves bravely. Every little bit of my fortune turned into a coloured confetti piece and the sea slowed down in my tiny brain.

ARRIBA L'ESTIU · SUMMER'S HERE

És clar que m’agradaria que el vaixell estigués més avançat. Deu ser perquè com tot, costa i  mai s’acaba. Perquè ocult en les feines feixugues o a les cabòries per solucionar els imprevists, amagat darrere les empipades després d'una bona errada, hi viu el martiri de canviar l'espargiment per certa constància,  l'ànsia per paciència, el disgust per comprensió.

  Aquests desigs no estan a l'abast d'una sola braçada. Acomplir-los deu costar tant com rejovenir una barca atrotinada, netejar-li les nafres que la sal de les ruixades del mar deixa damunt la coberta si mai no es lleva.

  Quan comenteu que el Narinan està de puta mare sempre em sentiu una cançoneta que diu que d'aquí uns anys,  sí que estarà preciós. Tant de bo. I sobretot navegar-hi ara, feliç pel que ja és.

  Of course, I’d like to have got on further with the boat. It must be because like everything, it takes time and is never ending. Because beneath hard work or unexpected headaches to solve, hidden behind the little tantrums after a big mistake, there lies the sacrifice of changing  distraction for a certain consistency,  stress for patience, disappoinment for understanding.

  These aims are not attainable in one fell swoop. To achieve them must be as hard as resurrecting a boat in a bad state,  cleaning the salty wounds  that the sea spray leaves on her deck if it’s not removed.

  When you mention that Narinan is looking fucking awesome,  you always hear me pipe up that in a few years she will be gorgeous. I wish.  And above all to sail her now, happy for what she already is.

NADALS A BORD · XMAS ON BOARD

Aquest estiu un patinaire va marxar de vacances amb el seu patí. Vaig seguir-lo gràcies a les noves tecnologies. Va ensenyar-me com n’és de meravellós conformar-se amb el que es té i aprofitar-ho al màxim. Allò que es diu que no és més ric qui més té sinó qui menys necessita.

Aquestes vacances de Nadal hagués estat atractiu agafar l'avió per passar un cap d’any glamourós en alguna ciutat bonica. Però fer vacances al vaixell pot arribar a ser tan  o més bonic, malgrat ser hivern i no moure’s de casa . Així que vam llargar amarres i vam donar rumb al nord. L'anticicló va plantar-se damunt d'Europa i vam tenir uns dies de fred preciosos.

D'un temps ençà sabem que si fem el que ens dona la gana acabarem amb totes les coses boniques del planeta, que deixarem un món fastigós als que vindran darrera. I que no eludim que la nostra és la  generació responsable d'iniciar a temps aquest canvi d'hàbits. Però amb ser-ne conscients no n'hi ha prou. Un pot creure que saber-ho és suficient, quan l'únic que compta són els fets. Evitar consumir innecessàriament és un d'aquests hàbits. Si no comencem a renunciar a certes coses, mai canviarem el signe d'aquesta desfeta.

Durant les vacances he recordat que viatjar a vela a l'hivern és un privilegi per als pocs mandrosos.  També que no cal un  gran periple per tenir moments inoblidables i que la bellesa pot trobar-se a tres milles de casa teva.


Escoltant 

Last summer a friend spent his holidays on his very very tiny little boat, sleeping daily on the Beach. His trip tought me how wonderful is to be satisfied with just the things we have, making the most of them. Who doesn’t need much can be richer than who has a got lot.

It would have been much easier during the last Christmas holidays to take a plane to some beautiful city, maybe go skying. But making the most of my things ment to go sailing on my boat, even if it was winter. A huge high preassure meteo system was placed in Europe and we had a very nice cold days.

Since a while ago, we know that doing  whatever will destroy our planet’s beautiful things. That we are leaving an ugly place to the ones comming after us.  We cannot scape to the fact that our generation is the responsabe to start our habits change on time. Some time ago I realized that just knowing it doesn't make any diference in the World, the only things that count are the ones we do, not the ones we think but we don't do. To avoid unnecesary consumming is one of those things wich does any favor to us. To avoid this big mess we need to start resigning to some things.

During these holidays I learnt that sailing in winter is a privilege for the braves. Also that there is no need of big trips to live unforgetable things. Also that beauty can be just three miles away from home.